Les guerres comencen ací

Mai més una guerra. Un desig compartit per milions de persones en tot el món com va poder veure's en dates no molt llunyanes. Moltes menys són les persones conscients que els seus impostos, els seus estalvis (per exemple, Caja Madrid, BBV i ING inverteixen en empreses d'armes), i pot ser que fins al seu treball (transport de material militar, investigació militar, empreses d'armament) garanteixen un pròsper futur per a la guerra. “Missions humanitàries”? ”Guerra contra el terrorisme”? Tots els exèrcits es preparen per a colpejar globalment allí on les elits del primer món ho consideren beneficiós per als seus interessos.

A més, la invasió de l'Iraq ha deixat clar que les guerres a milers de quilòmetres d'on vivim comencen realment al costat de les nostres cases. Des de les bases militars properes, passant per les carreteres i vies fèrries que usem tots els dies, cap als ports i aeroports, abans d'arribar a la “zona de guerra”.
En l'Estat espanyol, el pressupost militar (23000 milions d'euros en 2007) i la investigació armamentística estan en màxims històrics, l'Exèrcit tanca casernes per falta de soldats, i intenta compensar-lo introduint la seua visió d'un món on les guerres són inevitables des de l'educació Primària (assignatura d'Educació per a la Ciutadania) fins a la Universitat (Llei de la Carrera Militar), i també potencia les seues unitats més ofensives i reclama instal·lacions de l'OTAN (escola de pilots de combat a Albacete, sistema de vigilància terrestre a Saragossa o Valladolid). En el tema de la promoció de la guerra no hi ha diferències entre els governs, solament la retòrica. Aquests mesos, el M. de Defensa fa calendaris i llibres on afirma que els seus camps de bombardeig, tir i maniobres són quasi parcs naturals, Zapatero parla d'Aliança “de Civilitzacions” però ven armes a l'Exèrcit israelià i participa en l'ocupació i guerra a Afganistan.